Gestionat per ASPID, el pis està cedit per l’Agència Catalana d’Habitatge, moblat i equipat per la Fundació la Caixa i finançat per la Generalitat de Catalunya.
ASPID ha presentat aquest matí l’habitatge per a persones amb discapacitat física o neurològica situat al barri de la bordeta de Lleida i projectat per a que fins a 4 usuaris hi puguin viure còmodament i de manera totalment funcional, amb la col·laboració dels serveis de suport d’ASPID. Es tracta d’un espai dissenyat per satisfer les necessitats específiques de persones que enfronten limitacions funcionals. Actualment l’habitatge està ocupat per dos persones amb la previsió que enguany s’incorporin 2 persones més. L’habitatge ofereix un espai adaptat al perfil de la persona atesa, fet que en facilita la comoditat i la usabilitat.
Bibiana Bendicho, presidenta d'ASPID, ha explicat que aquest projecte pioner va en la línia de les noves estratègies de desesinstitucionalització i treball en domicili per tal que l’usuari estigui en el seu entorn habitual, i que “l’objectiu és que el projecte no quedi en una convocatòria puntual, sinó que es vagi normalitzant i s’incorpori a la cartera de serveis de Serveis Socials, concertat i finançat per aquest departament”. Bendicho ha afegit que hi ha demanda d’habitatges d’aquest tipus per part de persones amb discapacitat, “tot i les reticències per part d’algunes famílies, que tendeixen a exercir una
sobreprotecció sobre aquestes persones”.
La directora del projecte, Laia Ribas, ha explicat que l’habitatge facilita a persones amb discapacitat, però amb un alt grau d’independència per afrontar el dia a dia, suports personalitzats (personals i tècnics) intermitents, és a dir, només quan són necessaris en diferents hores del di. Aquests suports estan centrats en el projecte de vida, i promouen la inclusió en la comunitat, l'autonomia i la qualitat de vida. Aquest entorn cerca crear un ambient segur, inclusiu i col·laboratiu, en el qual es fomenti la independència i el benestar de les persones ateses i residents.Els usuaris poden prendre les seves pròpies decisions “en un ambient assembleari”. “Parlem d’un projecte pioner a la ciutat de Lleida i transversal, amb participació d’ASPID, la Generalitat i la Caixa, destinat a que persones vulnerables puguin viure com volen i decidir el seu dia a dia“, ha asseverat Eugenia Puig-gros, directora del Servei Territorial de Drets Socials a Lleida.
David Freixa, cap del Servei Territorial Habitatge a Lleida, ha dit que el projecte respon a la filosofia de la Generalitat d’anar més enllà del fet d’aportar habitatges de protecció oficial a les persones que ho necessiten i cedir-ne al tercer sector per crear una xarxa d’habitatges d’inclusió social.
De la seva banda, Victor Martinez, representant de la Fundació la Caixa, entitat que col·labora regularment amb ASPID, ha afirmat que el finançament econòmic per part de la seva entitat “és una manera de retornar a la societat part dels nostres beneficis”·.
Quant als usuaris, Albert Bresco, que porta uns 14 mesos en el pis, ha dit que l’habitatge li ha aportat una gran autonomia, i que ara desenvolupa tasques -comprar, cuinar, rentar la roba- que abans no feia en la llar familiar.
Xavier Canelles, que ve al pis un cop a la setmana des de fa 4 mesos, explica que l’habitatge és perfecte per desenvolupar aficions com escoltar música o llegir en un entorn relaxat i còmode. És endavant, si l’evolució és bona, incrementarà els dies d’estada a l’habitatge,.
Aquesta iniciativa respon a la necessitat social d'habitatges amb serveis de suport per a persones amb discapacitat física, que passa per a la creació d'entorns inclusius que permetin a aquestes persones dur una vida plena i participar activament a la societat. En aquest sentit, les terres de Lleida no disposaven fins ara de cap habitatge en comunitat destinat a persones amb discapacitat física o neurològica.
Cal considerar que les persones amb discapacitat física motor o orgànica i múltiple física- intel·lectual representen el 52% del total de persones reconegudes amb discapacitat a la demarcació de Lleida. A més, el 81,3% de la població espanyola considera que s'ha de potenciar que les persones amb necessitats de suport visquin a la comunitat amb els suports que siguin necessaris. Aquest projecte comparteix i està alineat amb els objectius i full de la ruta de la Generalitat de Catalunya en els àmbits de la discapacitat, cures, comunitat i desinstitucionalització.
El projecte es va posar en marxa l’any 2022 amb la firma la cessió per part Agència Catalana d’Habitatge del que ha estat el primer habitatge a la demarcació de Lleida per a persones amb discapacitat física o neurològica. Aquell mateix es va establir un acord de col·laboració amb la Fundació la Caixa per moblar i equipar el habitatge. El febrer del 2023 van entrar les dues primeres persones a viure a l’habitatge, i es rep un primer finançament de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2024 s’ha iniciat un projecte pilot amb una nova proposta d’actuació amb finançament de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Drets Socials.
Les 4 places de l’habitatge estan destinades a persones amb una situació de discapacitat física i/o neurològica amb una necessitat de suport intermitent o limitat per a les activitats de la vida diària. És a dir, el perfil del resident és una persona amb discapacitat sense necessitat continuada de suport d’una tercera persona, que poden tenir afectació cognitiva arrel de traumatismes crani- encefàlics o altres patologies. Es tracta de persones que requereixen de suport de forma ocasional o en situacions especifiques per a les activitats de la vida diària, no un suport constant o intensiu durant tot el dia o nit.
La metodologia d’intervenció es fonamenta en un enfocament participatiu centrat en la persona i en la seva família. Comença amb una avaluació exhaustiva de les necessitats individuals, considerant capacitats i limitacions, relacions familiars, etc., a partir de les quals es dissenyen plans de suport adaptats, que inclouen modificacions físiques a l'entorn, acompanyament personalitzat i accés a tecnologies i productes de suport.
Es promou entre els usuaris una capacitació continuada, desenvolupant habilitats i competències per a l'autonomia. La inclusió social es fomenta mitjançant activitats comunitàries i s’estableixen xarxes de suport. La metodologia destaca la importància de la participació activa dels beneficiaris en la presa de decisions, garantint-ne la veu i les eleccions en el procés. La monitorització constant avalua l'efectivitat de les intervencions i permet ajustaments segons les necessitats canviants. Aquest enfocament integral busca no només abordar les limitacions físiques, sinó també enfortir la independència, inclusió social i benestar integral de les persones amb discapacitat a la seva vida quotidiana.
El equip d’intervenció i acompanyament està format per professionals de les disciplines de treball social, teràpia ocupacional, psicologia, integració social, auxiliar sociosanitària i voluntaris.
Bibiana Bendicho, presidenta d'ASPID, ha explicat que aquest projecte pioner va en la línia de les noves estratègies de desesinstitucionalització i treball en domicili per tal que l’usuari estigui en el seu entorn habitual, i que “l’objectiu és que el projecte no quedi en una convocatòria puntual, sinó que es vagi normalitzant i s’incorpori a la cartera de serveis de Serveis Socials, concertat i finançat per aquest departament”. Bendicho ha afegit que hi ha demanda d’habitatges d’aquest tipus per part de persones amb discapacitat, “tot i les reticències per part d’algunes famílies, que tendeixen a exercir una
sobreprotecció sobre aquestes persones”.
La directora del projecte, Laia Ribas, ha explicat que l’habitatge facilita a persones amb discapacitat, però amb un alt grau d’independència per afrontar el dia a dia, suports personalitzats (personals i tècnics) intermitents, és a dir, només quan són necessaris en diferents hores del di. Aquests suports estan centrats en el projecte de vida, i promouen la inclusió en la comunitat, l'autonomia i la qualitat de vida. Aquest entorn cerca crear un ambient segur, inclusiu i col·laboratiu, en el qual es fomenti la independència i el benestar de les persones ateses i residents.Els usuaris poden prendre les seves pròpies decisions “en un ambient assembleari”. “Parlem d’un projecte pioner a la ciutat de Lleida i transversal, amb participació d’ASPID, la Generalitat i la Caixa, destinat a que persones vulnerables puguin viure com volen i decidir el seu dia a dia“, ha asseverat Eugenia Puig-gros, directora del Servei Territorial de Drets Socials a Lleida.
David Freixa, cap del Servei Territorial Habitatge a Lleida, ha dit que el projecte respon a la filosofia de la Generalitat d’anar més enllà del fet d’aportar habitatges de protecció oficial a les persones que ho necessiten i cedir-ne al tercer sector per crear una xarxa d’habitatges d’inclusió social.
De la seva banda, Victor Martinez, representant de la Fundació la Caixa, entitat que col·labora regularment amb ASPID, ha afirmat que el finançament econòmic per part de la seva entitat “és una manera de retornar a la societat part dels nostres beneficis”·.
Quant als usuaris, Albert Bresco, que porta uns 14 mesos en el pis, ha dit que l’habitatge li ha aportat una gran autonomia, i que ara desenvolupa tasques -comprar, cuinar, rentar la roba- que abans no feia en la llar familiar.
Xavier Canelles, que ve al pis un cop a la setmana des de fa 4 mesos, explica que l’habitatge és perfecte per desenvolupar aficions com escoltar música o llegir en un entorn relaxat i còmode. És endavant, si l’evolució és bona, incrementarà els dies d’estada a l’habitatge,.
Aquesta iniciativa respon a la necessitat social d'habitatges amb serveis de suport per a persones amb discapacitat física, que passa per a la creació d'entorns inclusius que permetin a aquestes persones dur una vida plena i participar activament a la societat. En aquest sentit, les terres de Lleida no disposaven fins ara de cap habitatge en comunitat destinat a persones amb discapacitat física o neurològica.
Cal considerar que les persones amb discapacitat física motor o orgànica i múltiple física- intel·lectual representen el 52% del total de persones reconegudes amb discapacitat a la demarcació de Lleida. A més, el 81,3% de la població espanyola considera que s'ha de potenciar que les persones amb necessitats de suport visquin a la comunitat amb els suports que siguin necessaris. Aquest projecte comparteix i està alineat amb els objectius i full de la ruta de la Generalitat de Catalunya en els àmbits de la discapacitat, cures, comunitat i desinstitucionalització.
El projecte es va posar en marxa l’any 2022 amb la firma la cessió per part Agència Catalana d’Habitatge del que ha estat el primer habitatge a la demarcació de Lleida per a persones amb discapacitat física o neurològica. Aquell mateix es va establir un acord de col·laboració amb la Fundació la Caixa per moblar i equipar el habitatge. El febrer del 2023 van entrar les dues primeres persones a viure a l’habitatge, i es rep un primer finançament de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2024 s’ha iniciat un projecte pilot amb una nova proposta d’actuació amb finançament de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Drets Socials.
Les 4 places de l’habitatge estan destinades a persones amb una situació de discapacitat física i/o neurològica amb una necessitat de suport intermitent o limitat per a les activitats de la vida diària. És a dir, el perfil del resident és una persona amb discapacitat sense necessitat continuada de suport d’una tercera persona, que poden tenir afectació cognitiva arrel de traumatismes crani- encefàlics o altres patologies. Es tracta de persones que requereixen de suport de forma ocasional o en situacions especifiques per a les activitats de la vida diària, no un suport constant o intensiu durant tot el dia o nit.
La metodologia d’intervenció es fonamenta en un enfocament participatiu centrat en la persona i en la seva família. Comença amb una avaluació exhaustiva de les necessitats individuals, considerant capacitats i limitacions, relacions familiars, etc., a partir de les quals es dissenyen plans de suport adaptats, que inclouen modificacions físiques a l'entorn, acompanyament personalitzat i accés a tecnologies i productes de suport.
Es promou entre els usuaris una capacitació continuada, desenvolupant habilitats i competències per a l'autonomia. La inclusió social es fomenta mitjançant activitats comunitàries i s’estableixen xarxes de suport. La metodologia destaca la importància de la participació activa dels beneficiaris en la presa de decisions, garantint-ne la veu i les eleccions en el procés. La monitorització constant avalua l'efectivitat de les intervencions i permet ajustaments segons les necessitats canviants. Aquest enfocament integral busca no només abordar les limitacions físiques, sinó també enfortir la independència, inclusió social i benestar integral de les persones amb discapacitat a la seva vida quotidiana.
El equip d’intervenció i acompanyament està format per professionals de les disciplines de treball social, teràpia ocupacional, psicologia, integració social, auxiliar sociosanitària i voluntaris.