Què és el concepte d’edatisme?
Doncs fa referència als estereotips i prejudicis envers les persones per motius d’edat, segons la definició de la Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un tipus de discriminació molt discreta i sovint pot passar desapercebuda. Tot i això, està present en totes les etapes vitals i a tots/es ens afectarà en algun moment de la vida. En cada etapa vital, la societat té una visió diferent i una manera d’entendre allò que s’espera de nosaltres molt concreta segons l’edat que tenim.
Per exemple, quan som infants, la visió de la societat és de que encara no podem prendre decisions per nosaltres mateixos; quan som joves, es considera que encara no podem posicionar-nos u opinar amb propietat. Quants cops hem sentit dir allò de “quan seràs gran ho entendràs”? A l’edat adulta, per exemple, l’edatisme es manifesta dificultant l’accés al món laboral a persones majors de certa edat. Però, i quan som grans? Quan arribem a la vellesa, quina visió té la societat de nosaltres?
L’edatisme, quan parlem de gent gran, consisteix en associar aquest col·lectiu a una sèrie de característiques, que malauradament solen ser negatives: deteriorament, malalties, pèrdua de memòria, aïllament social, solitud, inactivitat... així com manca d’autonomia i de poder decisori sobre la pròpia vida, entre d’altres. Es dona per fet que en gent gran tot això és normal, malgrat no es correspongui sempre a la realitat. Aquests estereotips sobre l’edat comporten actituds edatistes com ara paternalisme, infantilització de la vellesa i altres maneres de tractar la gent gran que poden arribar inclús a limitar la seva llibertat.
Atesa la gravetat d’aquest tipus de discriminació, en els darrers anys s’han dut a terme diversos estudis en relació a aquest fenomen. El més recent és l’Informe mundial sobre edatisme elaborat per la Organització Mundial de la Salut i Nacions Unides, publicat a març de 2021.
Les conclusions més rellevants d’aquesta investigació conclouen que una de cada dues persones al món té actituds edatistes, cosa que empobreix la salut física i mental de la gent gran, a més de reduir la seva qualitat de vida. També determinen que els efectes de l’edatisme sobre la gent gran son molt perjudicials i poden arribar inclús a escurçar la seva esperança de vida, augmentar el seu aïllament social i la seva solitud i pot augmentar el risc de violència i abús contra la gent gran.
Per tal de combatre l’edatisme, l’estudi suggereix l’aplicació de polítiques públiques orientades a eliminar la discriminació per edat, adoptar intervencions educatives basades en la diversitat i el respecte als drets humans de totes les persones i afavorir el contacte intergeneracional en la nostra societat. Combatre l’edatisme esdevé indispensable per tal que tothom pugui prosperar i evolucionar a qualsevol edat.
Prendre consciència dels drets humans i dignitat de totes les persones independentment de la seva edat i situació és indispensable per evitar conductes discriminatòries, així com canviar la mirada que es té de la vellesa i entendre-la com una etapa més de la vida la qual s’ha de poder gaudir en llibertat, autonomia, plenitud i dignitat.
Des del centre per a l’autonomia personal de ASPID, i en el serveis de suport a domicili i en l’entorn, treballem per detectar, educar i transformar la mirada que hem de proporcionar i potenciar en les persones a qui prestem suport, empoderant i facilitant el seu projecte de vital.
Patrícia Buedo Bonet
Treballadora Social núm. col·legiada 8557
Coordinadora dels Serveis d’Atenció a Domicili i relació en l’entorn de l’entitat ASPID